
















Bé, en aquest cas hi van haver un parell d'infiltrats, però es tractava d'un Ferrari F430 i un Aston Martin DB9 i no podiem marxar sense veure'ls córrer. Tot s'ha de dir també que, d'entre els més de 30 Porsches que hi havien concentrats al paddock, el Ferrari s'emportava totes les mirades i comentaris. Maleïts italians!!!
Estretes carreteres, on l'asfalt deixava molt que desitjar en bona part del trajecte, transcorren per paratges d'un gran encant pel bell mig de l'Urgell i la Conca de Barberà.
A les 11:00h aprox. ens hem posat en marxa cap a Tàrrega per agafar l'autovia que ens ha portat directe a Lleida. Un cop a la capital del Segrià, i ja que avui molts dels assistents teniem compromisos familiars, hem anat directe al restaurant on ens hi esperava un copiós esmorzar a base de pa amb tomàquet i pernil, truites diverses, mongetes amb butifarra i evidentment, tractant-se de Lleida, no podien faltar els cargols a la llauna. Després del cafè hem pujat fins a la Seu Vella i allà ens hem fet les fotografies de rigor.

Els més matiners van anar arribant a la capital aragonesa el divendres per la tarda. Degut al gran nombre de vehicles i a la necessitat de trobar allotjament amb pàrking vigilat, el lloc triat per a l’ocasió va ser l’Hotel Boston.
Moment per a les primeres presentacions, entrega d’acreditacions i un sopar informal abans d’anar a dormir. Dissabte el dia despertava fred però assoleiat, fet que va permetre que els assistents convocats gaudissin, sense incidents, d’una bona ruta per les carreteres d'Osca.
Dissabte a mitja tarda va ser quan jo i el meu habitual “copi” (Rus) vam arribar a l’hotel. Aprofitant que la resta de gent encara no havien arribat, teníem un parell d’hores lliures que vam aprofitar per fer turisme per la ciutat.
Abans de sopar es va obrir un petita botiga on els interessats vam poder comprar merchandising Porsche (gorres, camisetes, armilles reflectants, etc…), i així poder fer front a les despeses ocasionades per la Trobada. El sopar es va fer en un dels molts salons de l’hotel. En acabat, els més valents van sortir a prendre una copa i la resta a dormir per afrontar l’etapa de l’endemà.



Diumenge, després d’un bon esmorzar, vam recollir les nostres acreditacions i ens vam posar en marxa cap a Calatayud, Monasterio de Piedra.
La primera intenció era visitar-lo però degut a problemes d’horari no va ser possible. Així que, per no allargar massa la sobretaula i afavorir així a la gent que encara tenien per endavant 800-1000 kms fins arribar a casa, vam anar directament al restaurant Valdeherrera a dinar i posar fi a la Trobada, no sense haver entregat abans un diploma que acreditava l’assistència.
Vull felicitar als organitzadors pel seu gran treball, cuidant fins el més mínim detall, i donar-los les gràcies per fer possibles esdeveniments com aquest. Felicitar també als companys que, tot i la neu acumulada pel camí, van conduïr durant interminables hores des de Galícia i Andalusia per ser-hi presents. Ells van demostrar que, quan es tenen ganes, no hi ha límit que valgui.
ESPAI PORSCHE INDEPENDENT, NO VINCULAT A CAP CLUB