¿¿¿Qui ha dit que no es pot anar a esquiar amb un Porsche que no sigui el Cayenne???
Bé doncs, aquí en teniu la prova. No només va anar a esquiar sinó que també es va atrevir amb els esquís al capó. La veritat és que si un Porsche ja es fa mirar per allà on passa, un Porsche amb els esquís al capó frontal desperta l'admiració de tothom que el veu.
Es tracta de finals del mes de gener, en una escapada de cap de setmana a Andorra que el Marc em va convidar a passar-lo al càmping, juntament amb el Solde i la Raquel.
Dissabte vam coincidir amb el Roda i la Marta. Tot i que la quantitat i la qualitat de la neu no era la desitjada, el temps acompanyava i va ser una bona jornada d'esquí. Diumenge va pujar el Pep, un company de feina amb qui ja he compartit més d'una esquiada. Per cert, Felicitats Pep i Rosa!!! Acaben de ser pares d'un nen que es diu Jofre.
Va ser un cap de setmana dedicat exclusivament a dos dels grans plaers de la vida: esquiar i menjar. T'aixeques del llit per esmorzar, esquiar, dinar, sobretaula amb un (o més d'un...) bon Gin-Tònic (i si és "asul" millor que millor), sopar, sobretaula i jeure. Quasi perfecte.
El "trio meravelles" en un dels millors moments del dia: l'hora de dinar. La carta del dia et donava a escollir entre magret d'ànec o llenguado a la taronja. Són els avantatges de tindre un cuiner entre nosaltres. De lo contrari, la dieta bàsica d'un esquiador és la pasta.
14 de febrer 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)