





Per veure el procés complet, visiteu: AP Car Design









Bé, en aquest cas hi van haver un parell d'infiltrats, però es tractava d'un Ferrari F430 i un Aston Martin DB9 i no podiem marxar sense veure'ls córrer. Tot s'ha de dir també que, d'entre els més de 30 Porsches que hi havien concentrats al paddock, el Ferrari s'emportava totes les mirades i comentaris. Maleïts italians!!!
Estretes carreteres, on l'asfalt deixava molt que desitjar en bona part del trajecte, transcorren per paratges d'un gran encant pel bell mig de l'Urgell i la Conca de Barberà.
A les 11:00h aprox. ens hem posat en marxa cap a Tàrrega per agafar l'autovia que ens ha portat directe a Lleida. Un cop a la capital del Segrià, i ja que avui molts dels assistents teniem compromisos familiars, hem anat directe al restaurant on ens hi esperava un copiós esmorzar a base de pa amb tomàquet i pernil, truites diverses, mongetes amb butifarra i evidentment, tractant-se de Lleida, no podien faltar els cargols a la llauna. Després del cafè hem pujat fins a la Seu Vella i allà ens hem fet les fotografies de rigor.

Els més matiners van anar arribant a la capital aragonesa el divendres per la tarda. Degut al gran nombre de vehicles i a la necessitat de trobar allotjament amb pàrking vigilat, el lloc triat per a l’ocasió va ser l’Hotel Boston.
Moment per a les primeres presentacions, entrega d’acreditacions i un sopar informal abans d’anar a dormir. Dissabte el dia despertava fred però assoleiat, fet que va permetre que els assistents convocats gaudissin, sense incidents, d’una bona ruta per les carreteres d'Osca.
Dissabte a mitja tarda va ser quan jo i el meu habitual “copi” (Rus) vam arribar a l’hotel. Aprofitant que la resta de gent encara no havien arribat, teníem un parell d’hores lliures que vam aprofitar per fer turisme per la ciutat.
Abans de sopar es va obrir un petita botiga on els interessats vam poder comprar merchandising Porsche (gorres, camisetes, armilles reflectants, etc…), i així poder fer front a les despeses ocasionades per la Trobada. El sopar es va fer en un dels molts salons de l’hotel. En acabat, els més valents van sortir a prendre una copa i la resta a dormir per afrontar l’etapa de l’endemà.



Diumenge, després d’un bon esmorzar, vam recollir les nostres acreditacions i ens vam posar en marxa cap a Calatayud, Monasterio de Piedra.
La primera intenció era visitar-lo però degut a problemes d’horari no va ser possible. Així que, per no allargar massa la sobretaula i afavorir així a la gent que encara tenien per endavant 800-1000 kms fins arribar a casa, vam anar directament al restaurant Valdeherrera a dinar i posar fi a la Trobada, no sense haver entregat abans un diploma que acreditava l’assistència.
Vull felicitar als organitzadors pel seu gran treball, cuidant fins el més mínim detall, i donar-los les gràcies per fer possibles esdeveniments com aquest. Felicitar també als companys que, tot i la neu acumulada pel camí, van conduïr durant interminables hores des de Galícia i Andalusia per ser-hi presents. Ells van demostrar que, quan es tenen ganes, no hi ha límit que valgui.
507 CV que es diuen BMW M6
Centre Comercial de Gavà - Tria el que vulguis
Després de les pertinents presentacions ens posem en marxa. Travessem part del nucli urbà de Gavà per començar la carretera de Begues que ens portarà al primer punt: Avinyonet del Penedès. En aquest tram tenim que destacar l’elevat nombre de vehicles i ciclistes que hi circulaven, fet que a impossibilitat rodar a velocitats altes.
Un cop arribats a Avinyonet, ens hem acomiadat del Xavier (BMW M6) ja que tenia compromisos familiars i encara li quedava una bona estona fins a Reus. La resta seguim fins St. Sadurní d’Anoia on, sense voler, ens hi hem “perdut”. Un cop retrobada la direcció correcte, ens espera el següent punt: Guardiola de Font-Rubí.

Des de allà deixem els trams més aviat planers i comencem els trams de “muntanya”. Corbes i més corbes, algunes d’elles lliscants per la humitat de les zones ombrívoles, ens porten per Torrelles de Foix, Pontons i El Pla de Manlleu fins el següent punt: St. Jaume dels Domenys. Aquí és on s'incorporen 2 cotxes més per acabar els pocs kilòmetres que ens separen de Vilafranca.
Finalment, i després de 3 hores conduïnt, arribem al restaurant Ca N’Ayxelà. En aquesta ocasió, aprofitant l’amistat d’un dels assistents amb l’amo del restaurant, ens deixen guardar els cotxes en un petit pàrking privat. Un cop més no deixa de sorprèndrem el bon ambient que hi ha entre tots els amants de la marca i només puc dir una cosa... Gràcies i fins la propera!!!

ESPAI PORSCHE INDEPENDENT, NO VINCULAT A CAP CLUB