Els més matiners van anar arribant a la capital aragonesa el divendres per la tarda. Degut al gran nombre de vehicles i a la necessitat de trobar allotjament amb pàrking vigilat, el lloc triat per a l’ocasió va ser l’Hotel Boston.
Moment per a les primeres presentacions, entrega d’acreditacions i un sopar informal abans d’anar a dormir. Dissabte el dia despertava fred però assoleiat, fet que va permetre que els assistents convocats gaudissin, sense incidents, d’una bona ruta per les carreteres d'Osca.
Dissabte a mitja tarda va ser quan jo i el meu habitual “copi” (Rus) vam arribar a l’hotel. Aprofitant que la resta de gent encara no havien arribat, teníem un parell d’hores lliures que vam aprofitar per fer turisme per la ciutat.
Abans de sopar es va obrir un petita botiga on els interessats vam poder comprar merchandising Porsche (gorres, camisetes, armilles reflectants, etc…), i així poder fer front a les despeses ocasionades per la Trobada. El sopar es va fer en un dels molts salons de l’hotel. En acabat, els més valents van sortir a prendre una copa i la resta a dormir per afrontar l’etapa de l’endemà.
Diumenge, després d’un bon esmorzar, vam recollir les nostres acreditacions i ens vam posar en marxa cap a Calatayud, Monasterio de Piedra.
La primera intenció era visitar-lo però degut a problemes d’horari no va ser possible. Així que, per no allargar massa la sobretaula i afavorir així a la gent que encara tenien per endavant 800-1000 kms fins arribar a casa, vam anar directament al restaurant Valdeherrera a dinar i posar fi a la Trobada, no sense haver entregat abans un diploma que acreditava l’assistència.
Vull felicitar als organitzadors pel seu gran treball, cuidant fins el més mínim detall, i donar-los les gràcies per fer possibles esdeveniments com aquest. Felicitar també als companys que, tot i la neu acumulada pel camí, van conduïr durant interminables hores des de Galícia i Andalusia per ser-hi presents. Ells van demostrar que, quan es tenen ganes, no hi ha límit que valgui.
